EL PAIS DE LA SEDA

La seda és un filament secretat pels cucs de seda, que en néixer són alimentats amb fulles de morera. La filatura de la seda consisteix a desenrotllar el filament del capoll com ho fariem amb un cabdell de llana. Aquest bri de seda, que constitueix l´anomenat capoll, pot arribar a fer entre 800 i 1700 m. Però només es poden fer servir els capolls abans que surti la papallona bòmbix, donat que aquesta trenca tot el filament per poder sortir. Per això cal matar la crisàlide en l´operació d´ofegar el capoll, que hom sol practicar sotmetent-lo durant cinc minuts a l´acció del vapor d´aigua sobre un enreixat.

...De ben segur que tots coneixem les etapes del cuc de seda i potser a hores d´ara ja sabreu que provenen de l´Orient. Però en temps de l´Imperi Romà aquest procés era totalment desconegut. Diuen que en una de les seves batalles (Carrae, s.I aC.) els romans van adonar-se que les banderoles dels seus enemics estaven fetes d´un teixit molt suau i d´uns colors molt vius. A partir d´aleshores l´interès per la seda es va anar extenent i es potencià el seu comerç.
...Els romans tenien un lleu coneixement de l´Índia però per a ells l´Orient era només una fantasia: imaginaven un país, Sèrica, on vivien els seres els quals eren muts però que vivien molts anys. Els romans imaginaven que la seda creixia dels arbres de Sèrica.
...L´Orient també era la terra dels hiperboreans, éssers deformats i monstruosos. Els cartògrafs medievals hi situaven el Paradís.

La Xina va domesticar el cuc de seda fa 4.500 anys i ens va deixar tractats sobre la cria d´aquest animal anteriors al s.XII. Al voltant d´aquest producte es va crear un comerç extraordinàriament lucratiu entre la Xina i Itàlia, passant per l´Índia i Pèrsia, per la famosa "ruta de la seda". De fet, n´hi havia més d´una.

. .De la seda els xinesos en feien teixits. La seda es convertia també en moneda de canvi i paga dels funcionaris. Més endavant fou el suport de l´escriptura i de les obres pictòriques. Però era un material car, molt car, i això portà els xinesos a buscar un substitut: el paper.

...Als ss.XV i XVI la ciutat de València esdevingué el centre de producció i exportació de seda més important de la península, on s´havia introduït provient d´Andalusia i on es va arribar a crear el Col·legi de l´Art Major de la Seda.

A França, la cria del cuc de seda va constituir l´activitat principal d´unes quantes regions del sud-est (les Cevenes, Provença) durant tres segles, fins que una malaltia parasitària i la invasió dels teixits sintètics van frenar l´expansió d´aquesta industria.

També en la classe dels insectes, la Xina va criar cigales i grills pel plaer del seu "cant", i, sota la dinastia Tang (618-907), es duien a terme concursos molt apreciats.
També es criaven grills com a animals de combat. Els tenien tancats en gàbies d´or o de ivori, eren ensinistrats i alimentats en conseqüència i valien fortunes. Es van escriure una quantitat considerable de tractats sobre els grills de combat que donaven gran luxe de detalls sobre les atencions que se´ls havien de prodigar.

Una altra originalitat dels xinesos és el cèlebre peix vermell, el carpí, la cria del qual es remunta a fa 4.500 anys. Tenien funcionaris encarregats de vigilar l´aparició de mutacions (aletes gegants, etc). Era un peix ornamental. En canvi, la cria de carpes de seguida va estar associada als cucs de seda, perquè s´alimenten de les deixalles dels cucs. Fa 2.000 anys els xinesos ja sabien fins i tot fer incubar artificialment els ous de peix.