ESCRIPTURA I LLENGUATGE A LA XINA

L´escriptura és un dels elements més característics de la identitat xinesa que permetrà unificar un territori immens, equivalent a dinou Espanyes o a trescentes vint Catalunyes.
El sistema de caràcters de l´escriptura xinesa serà l´obstacle més insalvable, més que qualsevol muralla, per a les influències exteriors. El budisme penetrà a la Xina gràcies a monastirs especialitzats en la traducció i adaptació dels seus textos al llenguatge i a la sensibilitat xinesos.
L´idioma xinès el parlen 1.300 milions de persones però les variacions entre dialectes són similars a les que separen les llengües romàniques. Aquesta diversitat de llengües és contrarrestada per la uniformitat de l´escriptura, el gran tret identificador del món xinès, junt amb la característica de menjar amb palets.
L´art de la cal·ligrafia té a la Xina un valor pictòric. S´escriu amb pinzell i cada caràcter té un procés d´el·laboració molt determinat. El bon cal·lígraf s´equipara a pintors i poetes.
A la Xina el govern mai ha estat en mans d´analfabets, cosa que no es pot dir d´Europa. Quan en el s.XVI espanyols i portuguesos van començà a conèixer aquell immenspaís es van sorprendre que hi haguessin tans pocs analfabets. Va ser aleshores quan els europeus començaren a tenir una idea aproximada de la Xina i de tot el seu àmbit d´influència.