Sobre la Cucafera i Tortosa.

“La Ciutat de Tortosa ha conservat fins ara uns exemplars notables d’aquesta fauna mitològica, d’espècie diferent, de difícil classificar, per bé que volen semblar tortugues. Són qualificades de Cuquesferes. Són tres: una de grossa que vol figurar la mare, i dues de xiques, que són les filles... per efecte d’un dispositiu especial obren i tanquen la boca, i en cloure-la produeixen un petar especial de dents, que fa esporuguir la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius”

Joan Amades "Costumari Català".

Podem denominar bestiari tota aquella cort de besties i estranys personatges, símbols de diferents virtuts i costums ancestrals, amb els quals la gent expressava (i expressa) el seu sentir i la pròpia identitat.

A Tortosa, com a la resta dels Països Catalans i de les altres cultures de la Península, es posseeix un ric bestiari que comença a desenvolupar-se quan s'instaurà la processó del Corpus i que actualment ix a les festes més senyalades.

L'antiquíssim bestiari tortosí, el qual constava de l'àliga, el bou, els cavallets i les Cucaferes, es va anar reduïnt a les Cucaferes acompanyades de dues parelles de gegants ( una musulmana i una cristiana ) i una reduïda cort de nans. Però des de fa uns anys, els cavallets, l'àliga i el bou tornen a estar presents a les nostres processons.

Les Cucaferes es poden descriure com una espècie de drac, una gran bestiola, a tall de tortuga amb cap de cocodril, que estira i arronsa el coll i obre i tanca la bocassa amb gran soroll. En sentir l'espectec de les seues dents, els xiquets apreten a córrer o s'amaguen darrere la seua mare.

Però d'on ve la Cucafera? Els antics romanços mos diuen que:

Fugint del Mar Tenebrós (l'Atlàntic)
per l'Estret de Gibraltar,
va fer cap al Mar Blavós (el Mediterrani)
embarrancant al Fangar (banya esquerra del Delta)

El romanç continua, describint com uns pescadors, en voler capturar-la, l'escanyen i la maten. Aleshores decidixen fer una reproducció d'aquell ésser tan fabulós. I amb llistons, un tros de vela i amb un mascaró de la proa d'una nau que serà el cap, construixen l'antecedent de la Cucafera que coneixem.

Aqueix romanç sorprenent
descrit en forma planera
farà conèixer a la gent
d'on prové la Cucafera,
eixe animal fabulós
que tenim engarjolat,
fent-lo sortir bulliciós
en les festes de la ciutat.

Amb el temps, l'animal s'anirà revestint d'atributs:

Si a la nit surt pels carrers
va devorant, fent brabates,
tots els gossos volanders,
exterminant gats i rates.

Si d'un improvís cridava
la Cucafera, Vicent
en pany i clau se tancava,
esfumant-se com lo vent.

- Però, xic, Vicent, perquè tremoles? No saps que la Cucafera és de fusta?
- De fusta? Ja't fotran. Jo vaig vore com se minjava un soldat, i m'han dit que cada dia s'engolix onze gats i tres xiquets.

 

La Cucafera arribarà a ser l'animal emblemàtic de la ciutat de Tortosa:

La vetusta Cucafera
ocupa el lloc preferent,
secundada en la carrera
per una Cort imponent.

Nascuda en terra d'Atlanta,
porta avui en el seguici
dos parelles de gegants
i de nanos un hospici.

És la mascota gresquera
que himnotitza als tortosins,
adhó que no té eixa fera
l'astusia dels viperins.

Per més que's entremaliada
la mirem embadocats
perquè ha sigut heretada
dels nostres avantpassats.

Van fer aqueix artefacte
copiant l'amfibi encallat,
agafant vida a l'impacte
de l'hàlit de la ciutat.

 

Material extret i reel·laborat a partir del dossier que el Camp d'Aprenentatge
del Delta de l'Ebre va confeccionar per al programa escolar "Descobreix la teua ciutat".