LA GUERRA DE L´OPI.

...L´East Indian Company duia a Europa productes de la Xina, com te, seda i porcellana, molt cotitzats. En canvi, els xinesos no rebien mercaderies sinó diners. A finals del s.XVIII, però, els anglesos decidiren que pagar en diners resultava massa car i recordaren que a la seva colònia de l´Índia tenien un producte barat que podia ser molt apreciat pels xinesos: l´opi. Com que la força dels xinesos ja havia minvat, aquests hagueren d´acceptar de canviar els seus productes per opi. Els ciutadans de la Xina aviat s´aficionaren a la droga i es calcula que entre 1767 i 1850 el seu consum es va multiplicar per setanta.
...Quan les autoritats xineses veieren els estralls que l´opi causava entre la població, decidiren de prohibir-lo. Però Anglaterra no podia consentir que el producte en què basava l´intercanvi fos declarat il·legal. La demanda de derogació de la prohibició va culminar en l´anomendad guerra de l´opi. La tecnologia naval anglesa va permetre una ràpida victòria sobre els xinesos, que es varen veure obligats a seguir prenent opi.
...Els esforços per aconseguir que l´opi seguís sent un producte lliure a la Xina contrasten amb els judicis que la mateixa East India Company feia sobre la substància: "No és la nostra intenció de fomentar el consum d´opi a Anglaterra; preferim assistir a un retrocés en el seu ús o, millor dit, en l´abús d´aquesta droga. Si fos possible prohibir totalment el seu ús, exceptuant les aplicacions mèdiques, gustosament hi contribuiríem en interès de la humanitat." Potser no consideraven la Xina com a part de la humanitat.

"L´opi és un bon producte per als països llunyans, però cal mantenir-lo fora del mercat interior."